26 de gener del 2010

20 de gener del 2010

II Concurs Musical Ges Avall

Aquesta vegada no hi ha excusa que valgui. Després de les crítiques per l'excessiva dificultat del primer Concurs Musical Ges Avall, aquí teniu la segona edició. En aquest només hi ha una fragment de cançó sense veu. A més, he distribuït les cançons pels anys de publicació del disc. He triat una cançó representativa de cada un dels anys de la dècada que hem acabat. Excepte un any! I aquest és l'error que també cal trobar. Què us pensàveu? Que ho faria tan fàcil? Hi ha una cançó que no es correspon a l'any assignat.
Qui trobi les 10 cançons (nom de l'intèrpret i de la cançó) i quin és l'any equivocat, tindrà premi.

19 de gener del 2010

Article publicat a l'ACM

Abans d'acabar l'any, en Francesc Ponsa, cap de premsa de l'Associcació Catalana de Municipis (ACM), em va demanar un article per a la revista que editen des de l'associació. Així que vaig reciclar una entrada en aquest bloc en què parlava de la consulta del 13D. El número 304 de la revista ja és el carrer i aquest és l'enllaç de l'article que reprodueixo més avall. Li agraeixo a en Francesc, amb qui vam compartir fa poc viatge a Brussel·les, haver pensat en mi per a col·laborar amb la seva revista amb un article que a més, perquè negar-ho, està ben remunerat.


El 13D, democràcia en estat pur

La consulta independentista del 13 de desembre de 2009 ha fet evident unes quantes realitats que alguns intuíem, que d’altres ignoraven i que molts no volien veure.

La primera d’elles, i més important, és que la societat civil del nostre país està més viva que mai. Arenys de Munt no va ser una anècdota. Aquestes consultes han estat organitzades per centenars d’associacions locals i comarcals. Milers de voluntaris han reaccionat davant una situació política que consideren insostenible. Farts de la inoperància i inhibició dels partits polítics, ha hagut de ser la gent “del carrer” la que ha organitzat un dels esdeveniments polítics més importants del que portem de segle a Catalunya.

En aquest sentit, també ha quedat demostrat que els pobles de Catalunya, els municipis, volen fer-se sentir com a ens polític en una societat en què tenim ajuntaments, consells comarcals, diputacions, govern nacional, govern estatal i institucions europees i mundials que regeixen els nostres destins. Aquesta evidència no ha agradat gaire a la majoria de partits polítics, institucions i mitjans de comunicació que han menyspreat i menystingut l’esdeveniment.

Una altra cosa que ha evidenciat les consultes és que el nostre sistema democràtic està trontollant. Trontolla primer perquè no es vol reconèixer un dret universal com és el de l’autodeterminació. Tentineja perquè no s’entén que allò que ha decidit un poble a les urnes pugui ser esmenat per un tribunal de 12 persones. Se’n ressent quan s’evidencia que els representants electes no són capaços de connectar amb les necessitats d’un país. I s’esberla quan un poble és insultat i espoliat impunement amb el silenci còmplice de les institucions.

Per tant, el 13D va ser un dia democràticament impecable. Sense el suport institucional i mediàtic i malgrat el que s’ha escrit o dit, un 30% de participació és un índex elevat. A Torelló, el meu poble, per exemple, les dades són molt clarificadores. La participació va ser del 37,3%. Tenint en compte que el cens estava inflat, ja que també votaven els menors de 16 i 17 anys i els immigrants sense dret a vot, si s’hagués tingut en compte només el cens real l’índex de participació seria molt més elevat.

Convé tenir en compte que a les eleccions municipals del 2007 a Torelló van votar 6004 persones, el 13D ho van fer 4331. O, dit d’una altra manera, va votar més gent a favor del ‘sí’, 4170, que persones van donar suport a CiU i al PSC junts, 4012, partits que governen a l’ajuntament i que van impedir votar una moció a favor de la consulta. A les eleccions al Parlament de Catalunya de fa tres anys van votar a Torelló 6360 persones, les eleccions amb més participació, un 63,32%. L’únic partit que es presentava a les eleccions defensant, suposadament, la independència de Catalunya, ERC, va rebre 1392 vots, 2778 vots menys dels que va rebre el ‘sí’ diumenge 13 de desembre. A la votació del referèndum de l’Estatut del 2006 van votar 5388 persones, el 53,8%. Però el ‘sí’ va rebre 4124 vots, 50 menys que el ‘sí’ a la independència amb una participació 16,5 punts inferior. I, finalment, el referèndum sobre la Constitució Europea, amb tota la campanya europea, espanyola, catalana i municipal inclosa, pagada amb diners públics, només va tenir una participació del 42,17% amb 4220 vots, 111 menys que el 13D. Per cert, el ‘sí’ a aquella constitució va rebre gairebé la meitat de vots que el ‘sí’ a la independència de Catalunya: 2291.

Finalment, un últim fet evident és que ja ha calat el debat sobre la independència de Catalunya. El 13 de desembre del 2009 molta de la gent que va anar a votar que ‘sí’, especialment de la tercera edat, mai s’havia proclamat independentista. Allò que semblava un tabú ha deixat de ser-ho. Ha quedat demostrat que és fals, com diuen alguns, que abans de fer un referèndum oficial convé convèncer la majoria de ciutadans que Catalunya és una nació. Les coses van al revés, només quan es convoqui un referèndum legal i vinculant els ciutadans del nostre país seran del tot conscients que Catalunya és una nació.

18 de gener del 2010

Solució al concurs musical

Davant l'allau de respostes i de missatges esperant el resultat del I Concurs Musical Ges Avall aquí teniu la solució. Haurem de deixar el premi desert ja que ningú ha endevinat les quinze cançons. De fet, diria, que en els missatges ningú m'ha dit cap de les cançons. Bé, haurem de fer cas a les reclamacions i en futures edicions del concurs procurarem que sigui més fàcil trobar la resposta.


13 de gener del 2010

Els homes Vichy

La Vanguardia, en portada, ahir titulava que “Sólo el 17% de los hombres colabora de verdad en casa”. L’estudi és d’Espanya i parteix d’una premissa: el treball domèstic és una feina de dones, forma part de la seva genètica, i quan un home fa aquest tipus de tasques és perquè vol col·laborar amb una responsabilitat que no és la seva. Per tant, aquest 17% d’homes són uns col·laboracionistes. Són els homes Vichy (en referència al govern col·laboracionista de Vichy i no perquè sigui una actitud efervescent). Es tracta d’una anomalia del sistema. Una raresa. En cap cas, doncs, podríem afirmar que “Només en un 17% de les llars les feines domèstiques són compartides” perquè seria un titular tendenciós, esbiaixat.
Tant esbiaixat com si tituléssim, a partir d’un altre estudi inventat, que “Només el 17% de les parelles volen fer l’amor al mateix temps”. Si un estudi ens diu que el 17% d’enquestades afirma que vol fer sempre l’amor quan també ho desitja el seu home el titular correcte, en realitat, seria: “Només un 17% de les dones col·labora de veritat a l’hora de practicar sexe”. Ja se sap que voler practicar
sovint sexe forma part de la genètica masculina i que rarament una dona ho vol fer amb la mateixa assiduïtat que les seves parelles. No és cosa d’elles voler cardar, això és feina d'homes. Per tant, les dones que volen follar tan sovint com els seus homes són unes dones col·laboracionistes o dones Vichy (en aquest cas doblement Vichy, per això de col·laborar, i per les pessigolles que senten a la panxa quan veuen el seu home trempar).

11 de gener del 2010

Concurs musical

Aquest és el I Concurs Musical Ges Avall. Es tracta de veure aquest vídeo de més avall i identificar les 15 cançons que sonen. Són 15 fragments instrumentals que heu d'identificar amb el nom de la cançó i de l'intèrpret. Els que volgueu concursar-hi només m'heu de fer arribar un comentari al bloc amb les respostes. El primer que els encerti tots 15 tindrà premi. Quin? Coi, depèn de qui guanyi.
Us dono quatre pistes:
- Tres cançons no les interpreten cantants o grups d'origen català.
- Hi ha tres cançons que són versions d'altres cantants o grups.
- Tres de les peces només són instrumentals.
- Només dos intèrpets apareixen dues vegades.

5 de gener del 2010

El grup revelació del 2010

Us presento el grup revelació del 2010 que segur que se'n parlarà molt. Són els Lenam i el seu primer senzill es titula "Ram la". Ja veureu que la seva és una sonoritat meditarrània amb tocs de música àrab. Altament recomanables. Aquí teniu el videoclip de promoció: